Eliminatòria d’anada i tornada la que es va disputar aquest darrer cap de setmana.Primerament, el cadet egarenc, va visitar al conjunt del Sant Vicenç a les seves instal·lacions de Sant Josep i diumenge es va rebre a les del Baix Llobregat a Can Jofresa.
El Cadet Femení Llegums Paquita, va enfrontar-se a un equip, el Sant Vicenç, que venia
acompanyat d’una Àurea de club que en els darrers anys estan assolint èxits esportius en
les seves línies de base, en especial la femenina.
L’equip local venia format per una alineació on dues de les seves jugadores, havien estat convocades a la llista de la selecció estatal feia pocs dies. Així com la banqueta estava comandada per l’entrenadora que també dirigeix la Selecció Catalana Infantil Femení.
Amb aquestes credencials el partit es plantejava competit i d’alt voltatge. No cal dir que les jugadores vermelles van tindre uns primers 5 minuts d’inici on els nervis ambientals van fer acte de presència. Errors de passades i un cert desconcert iniciàtic van
fer que les locals es posessin per davant en el marcador.
Aquests primers minuts de partit van ser l’única concessió d’avantatge que el cadet terrassenc va permetre a les locals.
La màquina terrassenca va començar a funcionar. Defensa contundent amb ajudes constants, pujades defensives als laterals atacants
generant desconcert a les rivals i podent recuperar moltes pilotes. Atac amb encaraments 1×1, encreuaments, connexions amb el pivot, contraatacs ben trenats…enfí, el Terrassa va treure tot el seu arsenal de recursos tècnics i estratègics, poden arribar amb un còmode
avantatge al descans (9-14).
La represa va continuar amb la mateixa intensitat dels primers 30 minuts per part de les vermelles. Les locals més cansades físicament, no varen poder aturar l’allau visitant que anava incrementant el seu marcador sense treva.
Esclat d’alegria a la grada visitant al final del partit tot veient la renda de 13 gols (17-30) que havien assolit les seves jugadores, per afrontar l’encontre de l’endemà a Can Jofresa.
PARTIT DE TORNADA A CAN JOFRESA
Tot i la renda de gols del dia anterior no calia sortir relaxades, els rivals amb experiència sempre són de “poc fiar”.
I efectivament, les terrassenques van fer continuïtat del primer partit amb el mateix guió que el dia anterior. Fermesa en defensa, efectivitat en atac. La superioritat de les locals va continuar immutable.
En cap moment van transmetre la sensació de fer perillar la victòria i per tant passar a la següent eliminatòria.
El resultat mantingut va permetre experimentar diferents combinacions i estratègies variades.
Es va poder gaudir d’uns bons partits que et fan reconciliar amb l’handbol, si en algun moment algú havia perdut la fe en l’espectacle esportiu que a vegades en brinden alguns partits.
Totes les jugadores varen estar a l’altura i de nota alta, sense perdre mai l’esperit competitiu.
Però és de justícia destacar l’actuació de les porteres de l’equip.
Tant Ainara com l’Alex van ressaltar amb llum pròpia, fent unes grans actuacions en ambdós
partits.
Ara el cap s’ha de situar en la propera eliminatòria de quarts de final, contra el Joventu Handbol Mataró.
I com diu aquell, “partit a partit”
