Can Jofresa s’omple de públic i de records en un acte en memòria de Cinto Vilà.

El passat diumenge 3 de gener pel matí la Zona Esportiva Municipal de Can Jofresa va ser l’escenari d’un acte en memoria de Cinto Vilà que el Club Handbol Terrassa va organitzar en format lúdic i festiu.

Per Can Jofresa hi van pasar jugadors, entrenadors, tècnics i membres d’antigues directives, molts dels quals, tot i haver-se’n apartat,  encara tenen el cor robat  per un esport que dècades enrera  va  gaudir de molt  arrelament a la ciutat, i també gran part de les plantilles de jugadors i jugadores de totes les categories de què es composen els equips del club aquesta temporada.

En l’acte inaugural van prendre la paraula Pedro Alagón, Antoni Alsina i Joaquin González, president, secretari i vocal de la junta respectivament, Paco Lorente, representant dels veterans, Ricard Guardeño, capità del primer equip i també vocal de la junta i Albert Pons, exjugador i net de l’homenatjat.

En els parlaments es va recordar en Cinto i el treball que va fer amb les escoles per introduir els nens en l’esport de l’handbol i també amb els joves perquè continuéssin en els equips del club, alguns dels quals van arribar a jugar en equips de divisió d’honor i fins i tot a ser jugadors internacionals. En els seus millors moments el primer equip del Club Handbol Terrassa va aconseguir l’ascens a la Primera Divisió Nacional, aleshores només superada per la Divisió d’Honor, i  va fer que fos  considerat el tercer club de Catalunya.

L’acte va comptar amb més representació familiar, ja que van asistir-hi també la filla d’en Cinto Vilà, Maribel Vilà, i el gendre, Quico Pons, que va ser un dels principals entrenadors del club en l’època daurada.

Després de l’acte inaugural a l’interior del pavelló va tenir lloc un partit de llarga durada obert a jugadors i exjugadors, mentre que a la pista exterior van tenir lloc partits dels equips infantils i de pares i mares contra nens. Cap a la part final del partit principal els jugadors que hi havia en pista van anar sent substituïts per jugadores dels equips juvenil i sènior femení, en un clar senyal d’evolució i de la intenció de potenciar l’handbol femení a la ciutat.

El memorial va ser una ocasió per retrobar vells amics i coneguts i també per gaudir del joc de l’handbol purament pel plaer de practicar-lo, sense la pressió de la competició ni de cap altra mena. L’acte va acabar va acabar amb cares de satisfacció i foto de familia dels que hi van participar