Es fa difícil fer una crònica d’un partit quan el resultat no ha estat favorable i t’ha tret la possibilitat de poder arribar a la final del campionat de Catalunya Cadet Femení.
N’obstant cal explicar com va anar l’eliminatòria i la trajectòria d’un equip que no va merèixer en cap moment quedar fora de la final.
Aquest especial sistema de competició, per culpa de la pandèmia, on els equips han hagut que afrontar un sistema d’eliminatòries, que no ha premiat la regularitat ni el treball setmanal d’una temporada, ha estat, per a tots, determinant.
El Cadet Femení Llegums Paquita no va estar afavorit en els seus 8ns ni 4ts de final, tocant-li el perillós grup on hi havia els competitius JH Mataró i H. Sant Vicenç.Malgrat això, les eliminatòries varen ser superades amb nota per l’equip roig. No sense deixar un desgast extra que en altres encreuaments els equips favorits no varen patir.
Cal no oblidar les importants baixes que tenien les vermelles. Fins a 3 jugadores, entre lesionades i confinades. A diferència d’altres clubs, tampoc es podia disposar de les jugadores del Cadet Femení B, ja que es van classificar per Lliga Catalana, cosa que anteriorment ja s’ha destacat com únic a les categories femenines de Catalunya.
Fer una crònica d’una eliminatòria d’anada i tornada sempre comporta un esforç extra, ja que hi ha dos partits a explicar. No obstant això, aquesta eliminatòria ens ho va posar fàcil, ja que tant el partit del dissabte com el de diumenge, semblaven escrits pel mateix guionista i amb el mateix guió, idèntic.
Dissabte, amb unes grades de gala a Can Jofresa, que no varen parar d’animar al seu equip, es va gaudir d’un partit de luxe entre dos equips que feien les delícies del públic amb el seu recital de joc. Sobretot les vermelles que varen treure la seva millor versió, desbordant a les visitants i agafant un avantatge de 7 gols a l’equador de la primera part.
Una defensa 6:0 molt mòbil i variant, que no va permetre desenvolupar en comoditat el joc
granollerí, va donar consistència al marcador local. La superioritat de les egarenques va ser devastadora tot i que les individualitats de les visitants varen permetre’ls poder escurçar el marcador a un avantatge de 4 gols en arribar al descans.
Un cert aire de tranquil·litat que donava a les locals, tot i ser sabedores de què era un resultat un pèl curt per les opcions i el joc executat.
.
A la segona part comença a haver-hi un gir de guió on la duresa defensiva, fregant la línia vermella, de les granollerines conjuntament amb un arbitratge digne de ser estudiat, varen permetre que les visitants es fiquessin dins el partit, no direm que de manera injusta, però potser no tot lo justa vist lo vist en el camp.
Decisions arbitrals incoherents i de moltíssima permissivitat amb el joc visitant feia exasperar al públic i a l’equip local. A poc a poc i gairebé de manera imperceptible les blanques anaven empatant i agafant puntualment algun avantatge d’un gol.
Tot i la permissivitat a la duresa del joc visitant, les granollerines anaven carregant-se d’exclusions i que d’una manera poc dissimulada eren compensades amb exclusions de l’equip local. A les acaballes del partit la jugadora núm.16 del BM Granollers va ser
expulsada amb targeta vermella per acumulació. Certament una jugadora expeditiva amb el seu joc defensiu.
Cal destacar l’actuació de la portera visitant que a la segona part va fer parades de mèrit i on les locals van desaprofitar dos llançaments de penal.
El partit va acabar amb un sorprenent empat a 34 gols. Certa decepció a l’equip terrassenc. Si voleu saber com va anar el partit a l’olímpic de Granollers, només heu de tornar a rellegir el text del partit a Can Jofresa. Va ser un calc.
Excel·lència de joc del Terrassa, arribant a tindre fins a 6 gols de diferència. Bona defensa,
fins i tot millor que el dia anterior. En fi un equip molt superior al Granollers.
El Granollers, seguia exercint la mateixa contundència defensiva. Els àrbitres seguien
permetent com el dia anterior.
Acaba la primera part amb un avantatge de 4 gols i amb la cirereta de gol de falta directa
d’Alba, amb el temps ja acabat. Bonic gol.
Com a còpia del segon temps del dia anterior el Granollers va ficant-se dins el partit.
És un teva-meva de gols on les egarenques utilitzen el seu talent individual i de jugades, per
neutralitzar, el gol rival.
El joc segueix sent dur, molt dur.
En el minut 50 de partit, la mateixa jugadora local que el dia anterior havia estat exclosa per
acumulació de targetes, fa una empenta a l’aire al salt de la jugadora Karla que cau a pes i
d’esquena a terra, posant l’ai al cor dels espectadors. Sortosament es va recuperar, tot i que
posteriorment va ser substituïda per les molèsties que tenia.
Jugada defensiva mereixedora, clarament, de vermella directa que els àrbitres varen obviar.
A poc a poc el Granollers es va fent amb el marcador, aconseguint posar nerviós a l’equip
visitant.
Errors de pase, penetracions infructuoses pel mig de la defensa.… varen fer que les locals
aconseguissin el gol de la victòria i no el deixessin fins al final, malgrat el temps mort
sol·licitat en el tram final per l’entrenador egarenc.
No seria just no reconèixer el mèrit de l’equip granollerí en aquesta victòria. Un equip amb
jugadores de talent i amb un bon “fons d’armari” a la banqueta.
Però tampoc no seria just dir que la tasca arbitral va afavorir un joc al límit, que de manera
imperceptible feia guanyar terreny a l’equip blanc en aquesta eliminatòria.
Tot i això cal acceptar el que ha passat, donar-se un parell de dies de “dol” i posar
immediatament el cap en la final pel 3r lloc contra el CH Gavà.Important final, ja que pot
determinar un sector més “assequible” i poder seguir en aquest camí tan merescudament
guanyat.
No és moment de caure en tristors, ni llàgrimes, ni enfonsaments col·lectius. És hora
d’agafar les eines de feina i seguir treballant.
El “millor sempre està per arribar”.
